Paste your Google Webmaster Tools verification code here a81d1c
Pages Navigation Menu

Les nostres arrels estan clavades a la Terra

365aqi_aQuan algú se’n va per sempre, la fragilitat dels qui l’envolten es posa a flor de pell. Sobretot si es tracta d’algú que no va arribar a la vellesa.

Molts emmudeixen. Molts queden glaçats. Molts diuen: “ostres, que fort”.

A mi també se m’encongeix el cor quan cada matí, a primera hora, creuo la Diagonal i aquesta ja fumeja la pol·lució dels cotxes per les quatre cantonades.

I encara que això no sembli tenir molta relació, sí me n’adono que l’ésser humà i la naturalesa estan conectats per mitjà de vasos comunicants.

I m’esgarrifa pensar que cada cop més estudis determinen que les ones de la telefonia són molt nocives quan abusem dels mòbils i malgrat tot, els portem enganxats al costat del cervell durant molts minuts cada dia. O instal·lem antenes per a les telecomunicacions ben a prop de les nostres cases.

No menys em preocupa l’Internet inalàmbric, sobre el que cada cop més es recomana eliminar-lo de les nostres llars i instal·lar una conexió segura per cable o, com a mínim, apagar-lo durant la nit.

M’alerta veure les cues que fem al supermercat no només per comprar aliments pre-cuinats o productes amb tot tipus d’ingredients que no sabem quin efecte produeixen sobre el cos humà a llarg termini. Sinó també per comprar aliments aparentment frescos, sobre els que s’ha vertit una gran quantitat de producte químic a la terra on han estat cultivats, amb llavors cada cop més manipulades, havent consumit litres i litres de combustible per atravessar el món i arribar als súpers de casa nostra. O carn vinguda d’animals alimentats amb pinsos de dubtosa composició.

Així són les nostres vides, cada cop més artificials. Dissenyades per sobreviure a la voràgine del s. XXI. Cada cop més vertiginosa i exigent.

S’imposa el pragmatisme i la comoditat encara que sigui pagant-ho amb la cara negativa del progrés. I oblidem, sovint, que les nostres arrels estan clavades a la terra. Que venim de la terra. I no de l’asfalt.

Jo no sé per què hi ha persones que se’n van del món abans d’arribar a la vellesa. Ni tampoc sé si l’activitat humana hi té un paper clau. No sóc metge ni científic.

Però sí penso que mentre reflexionem sobre la fragilitat de la condició humana, poc pensem en el deteriorament dels ecosistemes on vivim i de la vida al planeta fruit de la nostra activitat.

Només desitjo que no sigui massa tard el dia en que ens aturem i, duent-nos les mans al cap, exclamem, confusos i perduts: “mare meva, però què hem fet”?

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Visit Us On TwitterVisit Us On FacebookVisit Us On Google PlusVisit Us On YoutubeVisit Us On LinkedinCheck Our Feed